Pilar Mora Martínez

Soc afiliada a UGT des de l’any 2000 i en 2001 em vaig presentar a les eleccions sindicals de l’empresa en la qual treballava, Atento Servicios Telemárketing, que presta el Servei d’Informació de la Generalitat Valenciana a través del telèfon 012. Durant aquests anys com a delegada sindical em vaig anar forjant com a sindicalista en una empresa clarament feminitzada amb problemes de conciliació, de torns, d’horaris i amb una alta precarietat laboral.

L’any 2003 vaig eixir elegida responsable de l’Àrea de la Dona de la Federació de Transports, Mar i Comunicacions d’UGT-PV, sectors masculinitzats, on tenia per davant una gran tasca per a avançar en els temes d’igualtat.

 L’any 2005 vaig ser nomenada responsable del Departament de la Dona d’UGT-PV fins a 2009. Durant aquets cinc anys el departament ha tingut una labor intensa, atés que es va començar a desenvolupar la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i es va aprovar la Llei per a la Igualtat efectiva de dones i homes, i amb això l’oportunitat de posar en marxa plans d’igualtat per a promoure l’adopció de mesures concretes en favor de la igualtat en les empreses, una eina fonamental per a exercir l’acció sindical amb perspectiva de gènere, a més de la negociació col·lectiva.

En 2009 vaig deixar les meues tasques del Departament de la Dona en eixir elegida en el nostre Congrés per a entrar a formar part de la Comissió Executiva de la Federació de Serveis d’UGT-PV, com a secretària Nacional del Sector d’Assegurances i Oficines. Són anys on vaig aplicar aquesta perspectiva de gènere a les meses de negociació col·lectiva i els plans d’igualtat del sector, altament feminitzat, fins a 2016, on en el Congrés de la UGT-PV vaig eixir elegida secretària de Formació, Ocupació i Igualtat de Gènere, fins a l’actualitat.

He impartit cursos i tallers com a formadora en Plans d’Igualtat, com també he sigut ponent en jornades.

A més, soc activista en la Coordinadora Feminista de València.

En definitiva, no entenc una altra manera d’exercir el sindicalisme si no des del feminisme; a més, faig meua la reflexió següent de l’escriptora australiana Dale Spender:

«El feminismo no ha peleado ninguna guerra. No ha asesinado a sus oponentes. No ha creado campos de concentración, matado de hambre a sus enemigos, ni practicado crueldades. Sus batallas han sido por la educación, por el derecho al voto, por mejores condiciones laborales, para la seguridad en las calles, para el cuidado de las niñas, para el bienestar social, para centros de crisis de violación, refugios de mujeres, reformas legales. Si alguien me dice “oh, yo no soy feminista”, pregunto, ¿Por qué´? ¿Cuál es el problema?»